Seguretat alimentària
Al·lèrgens: pots dir-los de paraula, però un inspector te'ls demanarà per escrit
Tot plat que serveixes sense envasar ha de portar aparellada la informació d'al·lèrgens, i has de poder ensenyar-la per escrit.
Equip Menuveo3 min de lectura
També enEnglishCastellano
En aquest article
En 30 segons
- Tot plat que serveixes sense envasar (carta, menú, tapa) ha de portar informació de quins al·lèrgens conté: és obligatori des del març de 2015.
- Pots dir-l'hi al client de paraula, però només si a més ho tens apuntat per escrit o a l'ordinador i ho pots ensenyar.
- No cal assenyalar l'al·lergen quan el mateix nom del plat ja ho deixa clar.
- Has de posar un avís visible d'on mirar aquesta informació o que es pregunti al personal, i els al·lèrgens van en castellà.
Introducció
Cada plat que surt de la teva cuina sense envasar (una tapa a la barra, un menú del dia, el que poses a la carta) ha de portar al darrere la informació de quins al·lèrgens conté. És una obligació en vigor des del març de 2015 i afecta qualsevol bar, restaurant o menjador col·lectiu.
La norma que ho regula és el Reial decret 126/2015, que desplega a Espanya el reglament europeu d'informació alimentària i va sobre els aliments que es presenten sense envasar.
Què t'obliga exactament
Per als aliments que serveixes sense envasar al client final, la informació obligatòria mínima inclou la denominació de l'aliment i les mencions sobre al·lèrgens. La referència a l'al·lergen ha de ser clara, assenyalant la substància o el producte concret.
No cal indicar-lo quan el mateix nom del plat ja ho deixa clar.
De paraula sí, però amb paper al darrere
La informació d'al·lèrgens, per regla general, va per escrit: en etiquetes enganxades a l'aliment o en cartells al costat. Però la norma permet donar-la de forma oral sempre que es compleixin dues condicions:
L’important
La informació oral només val si: (1) es pot donar fàcilment quan el client la demani, abans d'acabar la compra, pel teu personal o per un altre mitjà sense cost extra per a ell; i (2) aquesta mateixa informació està registrada per escrit o en format electrònic a l'establiment, accessible per al personal, per a les autoritats de control i per als clients que la demanin.
En el teu dia a dia: pots dir-l'hi de paraula, però has de tenir una fitxa o un arxiu amb els al·lèrgens de cada plat i poder ensenyar-lo si te'l demanen, sigui el client o un inspector.
El cartell que avisa d'on és la informació
A les zones on ofereixes aquests plats, has d'indicar de forma visible, llegible i accessible on està disponible la informació d'al·lèrgens, o que el client pot demanar-la al personal.
Compte
Aquest avís no és necessari als llocs que serveixen menjars específicament adaptats a persones amb al·lèrgies o intoleràncies. Però, fins i tot en aquest cas, la informació d'al·lèrgens ha d'estar disponible i facilitar-se sempre que la demanin els clients o les autoritats de control.
En quin idioma
Les indicacions obligatòries han d'estar, com a mínim, en castellà. Hi ha una excepció per a productes tradicionals d'una comunitat amb llengua pròpia, però no arriba a la indicació d'al·lèrgens: van en castellà en qualsevol cas.
Què has de fer
- Tenir localitzats els al·lèrgens de cada plat que serveixes sense envasar.
- Deixar-ho registrat per escrit o en format electrònic, a mà del personal, la inspecció i el client.
- Posar un avís visible d'on consultar aquesta informació o que es pregunti al personal.
- Redactar la informació d'al·lèrgens en castellà.
Sobre les multes
El mateix Reial decret 126/2015 no fixa un règim de sancions ni quanties de multes: no inclou un apartat d'infraccions. Regula l'obligació d'informar, no les conseqüències econòmiques d'incomplir-la, que queden en altres normes de seguretat alimentària i consum. Si tens dubtes de com t'afecta un cas concret, consulta-ho amb la teva gestoria.
Font: Reial decret 126/2015, de 27 de febrer (BOE núm. 54, de 4 de març de 2015), en vigor des del 5 de març de 2015.
Contingut informatiu, no és assessorament legal.
Preguntes freqüents
La regla general és que la informació d'al·lèrgens vagi per escrit, en etiquetes o cartells al costat de l'aliment. La norma permet donar la de forma oral, però només si a més la tens registrada per escrit o en format electrònic a l'establiment i accessible per al personal, les autoritats de control i els clients que la demanin. És a dir, encara que ho diguis de paraula, necessites el suport escrit.
Sí, però amb dues condicions. Primera: que la informació es pugui donar fàcilment quan el client la demani, abans d'acabar la compra, pel teu personal o per un altre mitjà sense cost extra per a ell. Segona: que aquesta mateixa informació estigui registrada per escrit o en format electrònic i sigui fàcilment accessible. Sense aquest registre escrit, la via oral no compleix.
No. La norma diu expressament que la indicació d'al·lèrgens no és necessària quan la denominació del plat fa referència clarament a la substància o producte de què es tracta. Si el plat ja menciona l'ingredient al·lergen en el seu nom, no cal repetir lo.
Com a mínim en castellà. Existeix una excepció per a productes tradicionals elaborats i distribuïts només dins d'una comunitat autònoma amb llengua pròpia, però aquesta excepció no s'aplica a la indicació d'al·lèrgens: la informació sobre al·lèrgens ha d'estar en castellà en tot cas.
El Reial decret 126/2015 no estableix un règim sancionador propi ni fixa quanties de multes: regula l'obligació d'informar, però no inclou un apartat d'infraccions i sancions. Les conseqüències d'incomplir queden en altres normes de seguretat alimentària i consum. Per al teu cas concret, consulta ho amb la teva gestoria.
Fonts oficials
- Real Decreto 126/2015, de 27 de febrero (BOE núm. 54)BOE-A-2015-2293
