La historia del menú del día: de Franco a la nostra taula

El menú del dia és probablement la institució gastronòmica més espanyola que existeix, juntament amb la barra del bar i la canya. Però la seva història s’ha explicat tan malament durant tants anys que sembla una barreja de mite, nostàlgia i anècdota.

No, no va néixer per casualitat. I no, no va ser una “idea simpàtica” del franquisme. Va néixer perquè la llei l’obligava, amb preu regulat i plats mínims. I sí: té nom i cognoms… i BOE.

Anem a desmuntar mites, posar la història en ordre i entendre per què el 2025 el menú del dia ja arriba als 14,20 € de mitjana, i per què a molts bars i restaurants ja no els surt el compte.

Origen legal del Menú del Dia (1965): la veritat que mai es conta

Aquí no hi ha rumors, hi ha BOE.

El naixement legal: Ordre Ministerial de 17 de març de 1965 (BOE-A-1965-6262)

En plena obertura turística del franquisme, el Ministeri d’Informació i Turisme, amb Manuel Fraga al capdavant, va redactar una ordre que obligava tots els restaurants espanyols a oferir un Menú Turístic accessible a qualsevol viatger.

L’Article 3 no deixa cap dubte:

“En tot cas, estaran obligats a oferir el Menú Turístic.”

Obligatori. Per a tots. Sense debat.

El que la llei incloïa:

• Primer plat (sopa, crema o equivalent)
• Segon plat (carn, peix o ous)
• Guarnició
• Postres
• Pa
• Beguda

I amb preu regulat segons la categoria del restaurant.

Aquest és el veritable origen del menú del dia. No tradició, no costum. Llei. Regulació pura i dura.

1981: canvi de nom… però NO desaparició

Ordre de 10 de juliol de 1981 (BOE-A-1981-16299)

El 1981 el Menú Turístic passa a anomenar-se oficialment “Menú de la Casa”, però el concepte de menú regulat no desapareix. L’administració adapta la normativa al nou context polític i turístic, però continua establint com s’ha d’oferir aquest àpat complet a preu tancat.

A la pràctica, l’ordre de 1981 suposa:

• Canvi de etiqueta: de “Menú Turístic” (molt vinculat al visitant estranger) a “Menú de la Casa”, més neutre i pensat també per al client local.
• Es manté l’obligació per a la majoria de restaurants; només els de màxima categoria (cinc estrelles) poden prescindir-ne si així ho decideixen.
• Es reforça la transparència: el menú ha d’aparèixer per escrit, separat de la carta, amb el preu total i la llista de plats inclosa, perquè el client sàpiga exactament què està pagant.

És a dir, el menú del dia continua sent un producte intervingut i vigilat: no és una cortesia del restaurant, sinó una eina regulada per garantir una opció “completa i assequible” dins del local.

Per això, la idea que “l’obligació va acabar el 1981” queda curta; el veritable punt de ruptura arriba gairebé trenta anys després, amb la liberalització del 2010, quan el menú deixa de ser una exigència del BOE i passa a ser una decisió empresarial del restaurador.

És obligatori avui? La veritat sobre la liberalització del 2010

El canvi real arriba el 2010, amb la famosa Llei Òmnibus, derivada de la Directiva Europea de liberalització de serveis. Aquí és quan l’obligació estatal s’elimina definitivament.

Des de llavors:

• NO existeix obligació estatal d’oferir menú del dia
• Cada restaurant decideix si l’ofereix
• Algunes CCAA poden indicar preus orientatius o requisits de transparència, però res obligatori

Per això avui cada barri viu una realitat diferent: hi ha zones on el menú del dia desapareix, i altres on continua sent el salvavides del migdia.

Evolució del preu del menú del dia a Espanya (2016–2025)

Segons l’Anuari d’Hostaleria d’Espanya + Edenred (2025), el preu mitjà del menú del dia ha experimentat un creixement sostingut durant l’última dècada, reflectint tant la inflació com l’increment dels costos dels ingredients.

Preu mitjà del menú del dia el 2025: 14,20 €

Increment de l’1,5 % respecte al 2024.

Desglossament per regions:

• Illes Balears → 16 €
• Madrid → ~15 €
• Catalunya → 14,5 €
• Canàries → 13 €

I el més interessant:

Increment acumulat des del 2016: +19,5 %

Per què ha pujat tant? La culpa no és (només) del bar

El preu del menú del dia ha pujat molt en els últims anys, i no és perquè els bars vulguin guanyar més diners: els costos de produir cada àpat han augmentat de manera constant.

Entre els factors més rellevants:

• Oli d’oliva i altres ingredients bàsics: el que abans costava molt poc avui és molt més car
• Electricitat i gas: preparar i mantenir calent cada plat suposa més despesa
• Lloguers i locals: l’espai on es serveix el menjar s’ha encarit
• Mà d’obra: salaris, seguretat social i torns del personal influeixen directament en el cost final
• Matèries primeres fresques: carn, peix i verdures han pujat de preu i varien segons temporada i disponibilitat

La conseqüència és clara: un menú que fa 10 anys es podia vendre a 10–12 € avui no cobriria els costos de producció. Això explica per què els preus han pujat i per què alguns bars han hagut d’ajustar els seus menús, sense que això tingui a veure amb “voler guanyar més”.

Aleshores… el menú del dia està en perill?

Sí, però no pel que creus

Molts articles es queden en la nostàlgia:

• “Quina pena, ja no hi ha menús de 10 euros.”
• “S’està perdent el tradicional.”

Està bé sentir-ho, però no explica tota la història.

La veritat és que molts menús avui no surten si es gestionen igual que fa 15 anys. Els costos han pujat, els ingredients s’encareixen, i preparar desenes de menús al migdia exigeix organització.

El futur del menú del dia depèn de com es gestioni

El menú del dia continua sent el rei del migdia, però oferir-lo no basta: ha de ser sostenible i atractiu per als clients.

Algunes coses que ajuden a que funcioni millor:

• Tenir el menú actualitzat i clar
• Adaptar els plats segons temporada i disponibilitat
• Mantenir qualitat i consistència

• Actualitzar menús en línia al moment
• Traduir-los per a turistes
• Mostrar fotos reals dels plats
• Connectar-lo amb Google Maps i perfils online
• Fer que el menú sigui més accessible i atractiu per al client

No és màgia, només és una manera que els bars i restaurants puguin continuar oferint el seu menú del dia sense perdre l’essència.

Conclusió: el menú del dia no està desapareixent, està canviant

Si ho mirem en conjunt:

• Va néixer per llei el 1965
• Va continuar regulat fins al 2010
• Ha pujat gairebé un 20 % en els últims anys
• Els costos han fet que els marges siguin més ajustats
• Continua sent el menjar favorit del migdia a Espanya

No es tracta de si sobreviurà, sinó de com es mantindrà rellevant. Els bars que sàpiguen adaptar-se, organitzar-se i mostrar el seu menú de manera atractiva continuaran omplint els seus menjadors al migdia.

Els que no… hauran de replantejar-se com atraure els clients, perquè el menú del dia ja no es manté només amb tradició.