Descobriu l'origen dels calçots i el naixement de la calçotada. Tradició, història i sabor a una de les festes gastronòmiques més emblemàtiques de Catalunya.
Si mai has estat a Catalunya entre gener i març, és molt probable que hagis sentit a parlar dels calçots. I si has tingut sort, potser també has participat en una calçotada: aquesta festa gastronòmica on et taques les mans, la roba en alguns casos i fins i tot la cara, però surts amb un somriure enorme.
Els calçots no són només una varietat de ceba; són part de la identitat cultural catalana. Darrere de cada calçot rostit al foc hi ha història, tradició i moltes reunions al voltant d'una taula. Avui t'explico com va néixer aquest costum i per què segueix tan viu avui dia.
La història ens porta a finals del segle XIX, a la localitat de Valls, a la província de Tarragona.
Explica la tradició que un pagès conegut com a Xat de Benaiges va cremar unes cebes velles al foc. En pelar-les, va descobrir que l'interior estava tendre i dolç. En lloc de rebutjar-les, va decidir provar-les… i aquí va començar tot.
El nom calçot ve del verb català calçar, que significa “cobrir amb terra”. I és que, durant el seu cultiu, es va cobrint la tija de la ceba amb terra perquè creixi blanc, allargat i més tendre. Aquest procés és el que diferencia el calçot d'una ceba comuna.
Amb el temps, el cultiu es va perfeccionar i es va convertir en un producte estrella de la zona, especialment a l'Alt Camp.
El que va començar com una curiositat agrícola va acabar convertint-se en tota una celebració. La calçotada no és simplement menjar calçots; és un ritual social.
Tradicionalment, els calçots es rosteixen directament sobre flames vives, preferiblement amb llenya de sarment. Quan la capa exterior queda negra i cremada, s'emboliquen en paper de diari perquè mantingui la calor.
Ara és quan ve el gaudi: el calçot es pela amb la mà, se subjecta per la part verda, es mulla generosament amb salsa romesco, s'aixequen enlaire i llest per menjar.
No és obligatori tacar-se, però és normal que passi, per això és comú en moltes ocasions fer servir pitet per a l'ocasió.
Cada any, a finals de gener, Valls celebra la Gran Festa de la Calçotada, una jornada en què milers de persones es reuneixen per retre homenatge a aquest producte. Hi ha concursos de cultivadors, de menjadors de calçots i degustacions populars.
A més, els calçots de Valls compten amb la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), cosa que reconeix oficialment la seva qualitat i el seu vincle amb el territori.
El que abans era un costum gairebé familiar a comarques concretes, avui s'ha estès per tot Catalunya i fins i tot fora. Restaurants, masies i grups d’amics organitzen calçotades cada temporada.
Tot i que el format pot variar, l'essència continua sent la mateixa: foc, producte de temporada, bona companyia i temps per compartir.
Els calçots són un exemple preciós de com una cosa senzilla es pot convertir en símbol cultural. Nascuts gairebé per casualitat a Valls, han passat de ser una curiositat agrícola a protagonitzar una de les celebracions gastronòmiques més estimades de Catalunya.
Participar en una calçotada és molt més que menjar: és viure una tradició, riure's mentre un es taca de salsa i celebrar l'hivern al voltant del foc. I potser hi haurà la clau del seu èxit: en un món que va de pressa, els calçots ens conviden a parar, embrutar-nos les mans i gaudir del moment tots junts.
Compartir aquest article:
Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre les últimes novetats.
