Molts plats icònics van néixer de l'escassetat: receptes humils amb sobres i bàsics que avui són símbols de tradició i identitat cultural.
La història de la gastronomia no sempre està lligada al luxe o a l'abundància. Molts dels plats més coneguts del món van sorgir en moments de guerres, de fam i per crisis econòmica. La necessitat tan bàsica de menjar va fer que la gent pensés en formes enginyoses de plats amb els ingredients que tenien.
A les zones rurals d'Espanya, les miguetes van sorgir com una manera de poder reutilitzar el pa dur. Els camperols i pastors el desfeien i el cuinaven juntament amb oli i all i, si tenien la sort de tenir xoriço o cansalada, també se li posava.
Era un plat perfecte per a ells a causa de les seves llargues jornades de treball i avui dia les miga són tradició en moltes zones d'Espanya.
La Pappa al pomodoro va néixer a Itàlia reutilitzant el pa dur, el tomàquet i l'oli d'oliva que tenien. Principalment, era un plat per a aquelles persones amb poc diners i que, combinant aquests tres ingredients, sortia una sopa espessa.
Avui dia és una part essencial de la gastronomia toscana.
Avui dia és un símbol de la gastronomia japonesa, però en realitat el ramen és un menjar que es va popularitzar a la Segona Guerra Mundial, quan es van trobar amb l'escassetat d'arròs i van haver de començar a consumir molt més blat. Aquestes sopes de fideus es van convertir en el menjar més nutritiu que podien permetre's.
Amb el pas del temps, el ramen va deixar de ser un plat més per convertir-se en un símbol de la gastronomia japonesa a nivell mundial.
La famosa pasta a la carbonara té diferents teories sobre el seu origen, però moltes persones i, sobretot, els italians situen la seva creació a la Segona Guerra Mundial, quan hi havia escassetat de tot tipus d’ingredients i es va decidir barrejar els ingredients disponibles; en aquest cas eren l’ou, la panceta i la pasta.
Allò que va començar com a subsistència i com a necessitat per poder menjar alguna cosa, ha fet que la carbonara esdevingui el plat italià més famós i a nivell mundial.
En molts països, fa molts anys, el pa farcit amb un altre tipus d'ingredient va sorgir com una solució ràpida i barata per als treballadors. A Espanya, durant èpoques, el entrepà era per als esmorzars o dinars dels obrers i els estudiants, ja que era senzill i es podien portar on volguessin.
Avui forma part de la gastronomia mundial i fins i tot és molt típic menjar entrepans en restaurants.
Al nord d'Espanya les llegums eren una base essencial de l'alimentació rural, ja que eren econòmiques, nutritives i molt fàcils de conservar. La fabada va néixer com un plat contundent i sobretot per poder suportar el clima fred i les llargues jornades de treball al camp o a les mines.
Encara que avui s'associa com una cosa tradicional i on la pots menjar en restaurants, realment el seu origen prové de la cuina humil i camperola.
A França, la ceba era un ingredient barat i molt abundant, per això van decidir barrejar-la amb brou i pa dur i d'aquesta manera van crear una sopa molt senzilla, però nutritiva. Amb el pas del temps se li va afegir formatge gratinat.
S'ha convertit en un plat clàssic de la gastronomia francesa i el que va començar com un plat per a la classe treballadora, avui dia es serveix en restaurants d'alt nivell.
Nascut a Catalunya, quan el pa quedava dur, s'hi fregava el tomàquet a sobre per estovar-lo i que fos més agradable de menjar i, tot seguit, se li afegia oli i sal. Va ser creat per no llençar el pa i aprofitar els tomàquets madurs.
Avui dia s'ha convertit en un símbol de la gastronomia catalana i és imprescindible tant a les cases com als restaurants.
Les arepes són un dels plats més representatius de Veneçuela i Colòmbia. Van néixer com a aliment bàsic quan els pobles indígenes molien el blat de moro i el cuinaven sobre pedres calentes creant així una massa. Al final, el blat de moro era un aliment molt accessible i es podia acompanyar de qualsevol altre aliment accessible; formatge, mantega, fesols o petits trossos de carn.
Avui dia és un símbol nacional, però es continua mantenint aquesta essència de menjar humil que va néixer de la necessitat.
La majoria d’aquests plats tenen alguna cosa en comú; aliments bàsics, eren sobres i els aprofitaven i aliments senzills però nutritius.
El que va començar com una necessitat va acabar convertint-se en tradició i identitat cultural.
Compartir aquest article:
Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre les últimes novetats.
